GIR EN LA POLÍTICA EUROPEA
 


Opinió/  Ares Fernández Lombardo               

Els sondejos van encertar en la predicció dels comicis a les presidencials franceses. En l'equador de la nit electoral, el candidat socialista, François Hollande, ha guanyat les eleccions amb un percentatge al voltant del 52%. Amb aquesta victòria, la dreta francesa i europea rep un dur cop a les seves polítiques d'austeritat que en els últims mesos han coixejat a causa de la falta d'un creixement essencial, les polítiques de creixement.

Després de 17 anys de governs de dreta, l'Elisi rep una altra vegada com a inquilins els socialistes . Encara que amb el suport de gran part dels seguidors d'extrema dreta de Marine Le Pen, el candidat conservador Hollande guanya la presidència de la República amb el suport de Mélenchon i el partit d'esquerra extrema. Angela Merkel no ha trigat a felicitar Hollande, i a anunciar la seva intenció de màxima col·laboració entre els dos caps de govern. No obstant això, la canceller ha recordat que la política fiscal és innegociable. Així mateix, el President del Govern espanyol, Mariano Rajoy, exposà tot just conèixer els resultats: “ caldrà entendre'ns-hi”. Exgovernants com Felipe González expressen el seu ànim titllant Hollande de ser la persona que “pot dir que no a Merkel”.
La dreta europea rep el nou inquilí de l'Elisi a contracor, en contraposició amb el centre i l'esquerra europea, que celebren els resultats ja que poden arribar a posicionar una política anticrisi diferent a aquella que hem vist durant els últims dos anys.

“L'austeritat no pot ser una condemna", ha assegurat el socialista francès en el seu primer discurs després de conèixer els resultats dels comicis. Sarkozy li desitja “molta sort” i anuncia la seva retirada de la política. Iñaki Gabilondo expressa la seva conclusió d'aquests comicis: “França perd un emperador i recupera un president de la República. Però a Hollande li espera una tasca difícil, ja que maneja un ideari que ara va a contra- corrent del món. I on haurà de cohabitar és a Europa, on l'espera Angela Merkel”

No només a França hem viscut un canvi radical de polítiques, sinó que a Grècia, la passada nit, s'ha presenciat el declivi de les forces moderades, i el “perillós” auge de les forces extremes tant de dretes com d'esquerres. No obstant això cal destacar la forta presència aconseguida al parlament hel·lè del partit d'extrema dreta neonazi, amb  vint-i-un escons. Això ha posat a Europa la pell de gallina, i un servidor no ha de ser menys. “Mentre hi hagi un sol grec en atur, no ens fan gens de pena els estrangers” va ser la perleta que va deixar anar el capdavanter neonazi.

No sé a la resta de la ciutadania, però a mi, el cas de Grècia em produeix esgarrifances profundes. I en el cas de França... personalment veig un llum al final del túnel, però per a això encara caldrà esperar.

Ares Fernández Lombardo   1r Batxillerat