VISCA SANT ANTONI!

Antecedents

La festa de sant Antoni actual és el resultat de la cristianització d’antigues cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals. Antoni Gili, al llibre Sant Antoni Abat, festa popular d’Artà (Ed. Documenta, Palma 1997), afirma: la festa de Sant Antoni és una romanalla sàviament conservada d’antiquíssimes celebracions paganes agermanades amb totes les que celebren el solstici d’hivern. Hi té innegables punts de contacte: la data de la celebració, el ritual del foc... (pàg.33). Joan Amades, l’autor del Costumari català, hi afegeix: La festa de sant Antoni sembla recordar les festes consuàlies romanes, que tenien lloc pel desembre i per l’agost en honor de la divinitat Cònsua. La primera tendia a preservar el bestiar del mal, i la segona tenia per objecte festivar la fi i l’èxit de la collita. A Roma, el dia 8 de gener, tenia lloc la festa de la coronació dels ases davant de l’altar de Júpiter. Un cop celebrats els sacrificis, els forners i els flequers coronaven llurs ases amb corones de murtra i de llorer, de les quals també en duien ells (Vol. I, Pàg. 430).

Sant Antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protector dels conreus, del camp i també dels animals, especialmente els domesticats que conviuen amb l’home, i del bestiar de peu rodó (cavalls, someres, ases, rucs, muls...). Igualment és el protector dels manescals, els ferrers, els porquers, els cansaladers, els cerers, els forners, els pastissers, els confiters, els traginers, els jugadors de cartes, els fossers i enterramorts. D’aquí vénen aquelles gloses tan famoses:

Sant Antoni ha vengut

amb un ase amb quatre cames,

amb un covo d’ensaïmades

i una botella de suc

Sant Antoni i el dimoni

jugaven a trenta-u;

el dimoni va fer trenta

i sant Antoni, trenta-u

També se’l considerava advocat contra la lepra, per la qual cosa aquest dia la gent menjava un tortell per tal que el sant els protegís d’aquesta malaltia. Sant Antoni és invocat contra les malalties de la pell i, molt especialment, contra la borradura dels infants.

Costums propis d’aquest dia:

-          Està molt mal vist fer matances.

-       Aquest dia és considerat la festa dels animals, per la qual cosa no se’ls feia treballar, era corrent donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d’un tractament respectuós. També era mal vist tenir-los fermats. Després de les beneïdes i les cavalcades se’ls deixava a lloure per dins una tanca.

-          Es guarnia els animals amb els millors arreus, sovint amb corretjam fet expressament per a aquell dia. Els genets, igualment, vestien llurs millors robes i, com els animals, lluïen el bo i millor que tenien. Els cascavells, campanetes i d’altres elements sonors, igualment que les cintes de coloraines, tenen caràcter d’amulet i de protecció contra els mals esperits.

Al segle XV aquesta festa era organitzada pels gremis de llogaters de mules, dels traginers i dels bastaixos. Després van agafar el relleu els cotxers i els carreters.

Activitats i elements de la festa

Encesa de foguerons: forma part dels rituals primitius del culte al Sol. Els dimonis peguen bots, fan cabrioles per damunt el foc i ballen al seu voltant talment els xamans i bruixots primitius. El fogueró representa la victòria de la llum sobre les tenebres. Dia 17 de gener és molt proper al solstici d’hivern. El foc simbolitza el “renaixement” del sol, element masculí que fertilitza la terra. La cultura popular té moltíssims refranys que fan referència al fet que les hores d’irradiació solar es recuperen:

Per Nadal, una passa de pardal,

Per sant Esteve, una passa de llebre,

Per sant Antoni, una passa de dimoni.

Diables: segons Antoni Gili, els dimonis són reminiscències llunyanes dels antics xamans i bruixots que entorn del foc dirigien els rituals en pro de la fecunditat de la tribu a la qual pertanyien a fi d’assegurar-ne la supervivència (pàg. 36) i també en pro de les bones collites. Un component ritual molt primitiu és el fet de saltar damunt el foc, acte que es creia, comportava la consecució màgica de la fecunditat (pàg. 36). Un element importantíssim del dimoni o millor dit “bruixot” és la barrota: En els pobles de Mallorca encara segueixen aquesta cerimònia del salt sobre el foc dels dimonis. I ho fan proveïts del seu emblema més característic: la canya fel·la, el simbolisme sexual d’aquesta, representatiu de l’òrgan sexual masculí evidencia perfectament el mateix origen etimològic de la paraula: canya fel·la, és a dir, fàl·lica (pàg.36). No és casual, doncs, el fet molt popular a Mallorca de cantar cançons eròtiques aquesta nit màgica presidida pel foc. Diu Antoni Gili: podem encara percebre en el to de la festa actual un deix orgiàstic que, si avui no va més enllà del cant bullangós i d’un sanitós empinar el colze, degué constituir en altre temps una autèntica i desenfrenada orgia (pàg. 35).

Cavalcades: tothom que tenia un animal de sella o de bast compareixia a la plaça del poble per fer una cercavila.

Rifa del porc: es rifava un porc per arreplegar doblers destinats a la comunitat dels frares antonians que recollien els malalts de lepra. Els comerciants del carrer de Sant Miquel de Palma, on hi ha l’edifici de  Sant Antoniet (antic hospital de leprosos) han recuperat aquest costum. Aquesta comunitat es va dissoldre quan els avenços de la medicina van fer minvar la llebrosia. A Ciutat hi havia el  costum de rifar el porc més gras de tota l’illa. Com que generalment de tan gras no podia caminar, el porc era passejat en carro pels carrers de la ciutat al so d’una tonada de xirimia especial (pàg. 496).

Beneïdes: en els ritus solsticials primitius un element important és l’aigua que en el nostres cas es representa en l’acte de beneir. Per altra part, en anys de sequera, és costum intercedir a Sant Antoni que, com a protector de la pagesia, dels conreus i dels animals, afavoreixi la pluja. De fet, ens trobam davant la cristianització de les danses primitives demanant la pluja.

Corregudes: curses de tota mena, amb cavalls i amb ases, amb sella, a pèl, amb la sella descordada, etc. També es feien curses amb cintes.

Carrosses: A Mallorca la festa de Sant Antoni pren aspectes carnestoltescs que s’estenen per les diades immediates a aquest període. És per això que alguns participants van disfressats de manera grotesca a les carrosses.

Balls: començaven el dissabte de Sant Antoni després de l’encesa de foguerons i duraven fins a trenc d’alba. A Artà es van fer fins a principis del segle XX.

Glosades: glosa llarga o sèrie de gloses que canten els glosadors, poetes populars de Mallorca i Menorca i que componen sovint de manera improvisada. S’acostumen a cantar en les festes populars, devora els foguerons amb una bona ximbomba i un bon tassó de vi o d’aiguardent.

Mostres de teatre popular casolà: posaven en escena les temptacions de sant Antoni però en un pla còmic i gairebé infantil i en les quls el dimoni n’era la figura més destacada.

Fer captes: per recollir diners o altres coses.

16 de gener (Revetla de sant Antoni)

A mitjan dematí, actuació dels cossiers d’Algaida en honor de Sant Honorat, patró de la vila.

Revetla grossa a la majoria dels pobles de Mallorca però sobretot a Artà, Sa Pobla, Manacor, Muro, Son Servera,

17 de gener (Diada de sant Antoni)

Beneïdes, cavalcades i carrosses a la majoria de pobles.

Davallada del pi a Pollença.